Florent-Claude Labrouste té quaranta-sis anys, detes-ta el seu nom i es medica amb Captorix, un antide-pressiu que té tres efectes adversos: nàusees, desapa-rició de la libido i impotència. El seu trajecte comença a Almeria, continua als carrers de París i després a Normandia, on els agricultors estan en peu de guerra. França s’ensorra, la Unió Europea s’ensorra. La vida sense rumb d’en Florent-Claude s’ensorra. L’amor és una entelèquia. El sexe, una catàstrofe. La cultura no és cap taula de salvació.
En Florent-Claude descobreix uns vídeos porno-gràfi cs en què apareix la seva companya japonesa, deixa la feina i se’n va a viure en un hotel. Vagareja per la ciutat, visita bars, restaurants i supermercats. Filosofa i malparla. També repassa les seves rela-cions amoroses, marcades sempre pel desastre, en alguns casos còmic i en d’altres patètic. Es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta, però la dona l’abandona per un pianista anglès i s’endú les dues fi lles amb ella. I aquest amic li ensenya a fer servir un fusell...
Lúcid i nihilista, Michel Houellebecq construeix un personatge i narrador desarrelat, obsessiu i auto-destructiu, que escruta la seva vida i el món que l’en-volta amb un humor aspre i una virulència pu nyent. Serotonina demostra que continua sent un cronista despietat de la decadència d’Occident, un escriptor indòmit, incòmode i imprescindible.
