El feminismo afronta hoy uno de sus mayores debates: la cuestión trans. Miyares aboga por no naufragar en un debate sobre identidades que lo fragmenten y despoliticen.
En Rob Fleming té una botiga de discos antics tronada però cool on només ven la música que li agrada a ell. I només vinils, és clar, encara que el negoci, destinat a un públic de col·leccionistes de frivolitats molt seriosos, està sempre a punt de fer fallida. I ara, a més, la Laura l’ha deixat. És perquè en Rob s’entossudeix a perpetuar l’adolescència fins a la decrepitud? O bé –això creu ell– perquè la seva col·lecció de discos i la de la Laura són incompa- tibles? En Rob es refugia en la companyia d’en Barry i en Dick, els seus inefables còmplices a la botiga, i junts fan innombrables i molt masculines llistes dels top del pop: les cinc millors pel·lícules, en què sempre hi ha Reservoir Dogs, els cinc millors capítols de Cheers i les cinc millors cançons d’Elvis Costello... I també comença a sortir amb la Marie, una cantant americana. Sembla que finalment farà realitat un dels seus somnis, tenir una nòvia amb un contracte discogràfic, però llavors reapareix la Laura. I en Rob aviat començarà a fer-se preguntes de difícil resposta sobre la família, la monogàmia, l’amor, el desamor i la maduresa. Pot ser que a la fi descobreixi que també hi ha vida, i música, després de l’adolescència?
"Hacer algo por México”, "moverse tras una obra de beneficio colectivo”. Esas frases vocacionales de Cosío Villegas no pueden ser, no deben ser materia de olvido sino de esperanza y renovación”