A partir de llavors, vaig començar a devorar llibres. Em sentia com si de sobte aquelles ànsies de lectura que tenia adormides al fons del cor s’haguessin despertat amb un dring i haguessin alçat el vol.
Els llibres vells contenien moltes històries en què jo mai no havia pensat. No solament les que tenien a veure amb el contingut dels llibres en si: en cada volum trobava traces que hi havia anat deixant el pas del temps: frases subratllades, pàgines marcades, flors seques... Aquests encontres a través del temps només es podien gaudir gràcies als llibres de vell. Això va fer que, a poc a poc, m’enamorés de la llibreria Morisaki.
O sonho de um Rei. A força de um povo. Uma das maiores fortalezas da História.
A história de um grupo de homens e mulheres livres que desafiaram o destino, procuraram a glória e ergueram uma das maiores fortalezas da história.
«Gràcies a una fotografia que s’havia fet inexplicablement viral, en Tony m'havia trobat. O més aviat havia trobat la Maggie. Pot semblar paranoic, però no em sembla que sigui tan ridícul. La gent va a la presó per coses molt menys greus que les acusacions d’infanticidi.»
L’existència tranquil·la i pobletana de Maggie es veu sacsejada per un inesperat missatge de Facebook que la torna al passat. Es veu obligada a recordar traumes de cops, cuixes macades i pèrdues contundents. S'havia convertit en una persona nova feia molt de temps, però què passa quan les històries del passat són irremeiablement arrossegades a la llum?
