L’Elsa té nou anys i pertany a una família de pastors de rens. Un dia d’hivern, veu com un home mata salvatgement la Nástegallu, la seva cria de ren, i l’amenaça perquè no en digui res. Quan per fi guanya forces per explicar-ho, la policia descarta investigar l’assumpte i el classifica com un simple robatori.
L’assassinat de rens, però, cada vegada és més freqüent, i l’impacte que té en la població sami va molt més enllà d’una pèrdua material. Atacar els rens vol dir atacar tota la seva cultura. L’Elsa convertirà aquesta circumstància en la seva lluita personal i dedicarà la vida a defensar allò que més estima: la seva comunitat, la seva família, la seva identitat i els seus rens.
Robatori és una afirmació valenta cap a una part de Suècia de la qual no s’acostuma a parlar. Una novel·la sobre com la xenofòbia, el suïcidi, l’alcoholisme i el canvi climàtic amenacen la cultura sami, i sobre les tensions que es despleguen quan les idees modernes xoquen amb una cultura tradicional que té unes estructures patriarcals molt arrelades.
Intriga policíaca en una novel·la sobre el món del periodisme i de la política que passa a la Barcelona del tombant del segle, quan els diaris de paper anaven desapareixent a mesura que l’espectacle mediàtic substituïa la tossuda realitat per les creences, les emocions i la imaginació.
A partir de llavors, vaig començar a devorar llibres. Em sentia com si de sobte aquelles ànsies de lectura que tenia adormides al fons del cor s’haguessin despertat amb un dring i haguessin alçat el vol.
Els llibres vells contenien moltes històries en què jo mai no havia pensat. No solament les que tenien a veure amb el contingut dels llibres en si: en cada volum trobava traces que hi havia anat deixant el pas del temps: frases subratllades, pàgines marcades, flors seques... Aquests encontres a través del temps només es podien gaudir gràcies als llibres de vell. Això va fer que, a poc a poc, m’enamorés de la llibreria Morisaki.
