Tienen poco más de veinte años, y se conocieron en una manifestación contra las armas nucleares. Florence es una chica de clase media alta, su padre es un exitoso hombre de negocios y su madre una activa profesora universitaria, y viven en una casa donde se comen quesos franceses y yogur. Edward, en cambio, pertenece a una familia que apenas se sostiene en la zona baja de la clase media; su padre es maestro, y su madre, tras un imprevisible accidente, vive desde hace años en una nebulosa. Y en su casa no hay comidas caras o extranjeras, las camas nunca se hacen, las sábanas rara vez se cambian, ni se limpian los lavabos. Florence es violinista, y Edward ha estudiado Historia. Y ambos son inocentes, y vírgenes, y se aman, y tras uno de esos largos cortejos de tira y afloja, se han casado. Es un día de julio de 1962, un año antes de que, según Philip Larkin, en Inglaterra se empezara a follar, cuando El amante de Lady Chatterley aún estaba prohibido y no había aparecido el primer LP de los Beatles... Edward y Florence van a pasar su noche de bodas en un hotel junto a Chesil Beach, y lo que sucede esa noche entre esos dos inocentes, esos jóvenes esposos de una clase social y unos años donde hablar sobre problemas sexuales era imposible, es la materia con que McEwan construye su chejoviano, delicadísimo, terrible mapa de una relación, del amor, del sexo, y también de una época, y de sus discursos y sus silencios.
En Rob Fleming té una botiga de discos antics tronada però cool on només ven la música que li agrada a ell. I només vinils, és clar, encara que el negoci, destinat a un públic de col·leccionistes de frivolitats molt seriosos, està sempre a punt de fer fallida. I ara, a més, la Laura l’ha deixat. És perquè en Rob s’entossudeix a perpetuar l’adolescència fins a la decrepitud? O bé –això creu ell– perquè la seva col·lecció de discos i la de la Laura són incompa- tibles? En Rob es refugia en la companyia d’en Barry i en Dick, els seus inefables còmplices a la botiga, i junts fan innombrables i molt masculines llistes dels top del pop: les cinc millors pel·lícules, en què sempre hi ha Reservoir Dogs, els cinc millors capítols de Cheers i les cinc millors cançons d’Elvis Costello... I també comença a sortir amb la Marie, una cantant americana. Sembla que finalment farà realitat un dels seus somnis, tenir una nòvia amb un contracte discogràfic, però llavors reapareix la Laura. I en Rob aviat començarà a fer-se preguntes de difícil resposta sobre la família, la monogàmia, l’amor, el desamor i la maduresa. Pot ser que a la fi descobreixi que també hi ha vida, i música, després de l’adolescència?
