La incisiva mirada de Carrère se posa sobre Calais y retrata no la llamada Jungla sino la ciudad, indagando en cómo les ha cambiado la vida a sus habitantes la llegada masiva de inmigración.
Un inclasificable elogio al acto creativo que aborda cuestiones tan heterogéneas como inconciliables: de las metopas del Partenón al toreo de Curro Romero.
Justo cuando las nuevas generaciones piden a gritos alguna pista sobre quiénes son, dónde están y hacia donde deben ir, llega este agudo y profundo análisis, lleno de ironía y humor.
En Rob Fleming té una botiga de discos antics tronada però cool on només ven la música que li agrada a ell. I només vinils, és clar, encara que el negoci, destinat a un públic de col·leccionistes de frivolitats molt seriosos, està sempre a punt de fer fallida. I ara, a més, la Laura l’ha deixat. És perquè en Rob s’entossudeix a perpetuar l’adolescència fins a la decrepitud? O bé –això creu ell– perquè la seva col·lecció de discos i la de la Laura són incompa- tibles? En Rob es refugia en la companyia d’en Barry i en Dick, els seus inefables còmplices a la botiga, i junts fan innombrables i molt masculines llistes dels top del pop: les cinc millors pel·lícules, en què sempre hi ha Reservoir Dogs, els cinc millors capítols de Cheers i les cinc millors cançons d’Elvis Costello... I també comença a sortir amb la Marie, una cantant americana. Sembla que finalment farà realitat un dels seus somnis, tenir una nòvia amb un contracte discogràfic, però llavors reapareix la Laura. I en Rob aviat començarà a fer-se preguntes de difícil resposta sobre la família, la monogàmia, l’amor, el desamor i la maduresa. Pot ser que a la fi descobreixi que també hi ha vida, i música, després de l’adolescència?
