Una deliciosa novel·la sobre una de les primeres dones surfistes i sobre les incerteses de l'adolescència que s'ha convertit en una icona feminista de la cultura pop americana.
Londres, anys vuitanta del segle passat. Un Londres distòpic i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. Per exemple, el Regne Unit ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat de resultes del judici per homosexualitat al qual va ser sotmès als anys cinquanta, sinó que continua viu. No només viu, de fet, sinó plenament actiu i dedicat al desenvolupament de la intel·ligència artificial, camp en què ha aconseguit crear els primers éssers humans sintètics, uns prototips que bateja amb els noms d’Adam i Eva.
El Charlie compra un dels Adams de la primera fornada, pensats per fer companyia i per ajudar a casa, i amb l’ajuda de la seva amant, la jove Miranda, el programa a voluntat. Però la Miranda té un secret, i aquest ésser sintètic pràcticament perfecte, sense les fissures però també sense els matisos morals dels veritables humans, l’acaba descobrint.
I així, la peculiar relació entre en Charlie, la Miranda i l’Adam derivarà en una tensió creixent que obligarà els personatges a prendre decisions difícils i arrossegarà el lector a plantejar-se dilemes tan incòmodes com necessaris.
Un cant a la cura de les cicatrius que acumulem i la capacitat de transformar el dolor silenciat i la culpa en la força amb què bastir les nostres ales.
Marta Romagosa ens presenta una història d’oportunitats perdudes… o potser no. El relat de com una dona pot lluitar per transgredir el que s’espera d’ella. De com alguns es creuen amb la sort de tenir-ho tot i d’altres ha de treballar intensament per no quedar-se sense res. De com l’actitud davant de qualsevol imprevist condiciona el resultat de les nostres vides. De com les persones que ens trobem pel camí acaben decantant el nostre futur.
La història de dues dones completament allunyades que l’atzar uneix o separa per sempre.
La nova novel·la de Satoshi Yagisawa, una història poètica i sanadora sobre el poder de compartir ambientada en la petita i ja mítica llibreria de Jinbocho.
D’un petit racó del Mediterrani al món, i del món a un petit racó del Mediterrani. El nou llibre de Natàlia Romaní és un viatge fascinant a la recerca d’un ideal «T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m’he perdut».
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.
Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.
En Digueu-me Ju s'aborda el tema de l'assetjament escolar a través, no de la víctima, com sol ser més habitual, sinó de la perpetradora de la situació.
