A partir de llavors, vaig començar a devorar llibres. Em sentia com si de sobte aquelles ànsies de lectura que tenia adormides al fons del cor s’haguessin despertat amb un dring i haguessin alçat el vol.
Els llibres vells contenien moltes històries en què jo mai no havia pensat. No solament les que tenien a veure amb el contingut dels llibres en si: en cada volum trobava traces que hi havia anat deixant el pas del temps: frases subratllades, pàgines marcades, flors seques... Aquests encontres a través del temps només es podien gaudir gràcies als llibres de vell. Això va fer que, a poc a poc, m’enamorés de la llibreria Morisaki.
