Un cant a la cura de les cicatrius que acumulem i la capacitat de transformar el dolor silenciat i la culpa en la força amb què bastir les nostres ales.
Marta Romagosa ens presenta una història d’oportunitats perdudes… o potser no. El relat de com una dona pot lluitar per transgredir el que s’espera d’ella. De com alguns es creuen amb la sort de tenir-ho tot i d’altres ha de treballar intensament per no quedar-se sense res. De com l’actitud davant de qualsevol imprevist condiciona el resultat de les nostres vides. De com les persones que ens trobem pel camí acaben decantant el nostre futur.
La història de dues dones completament allunyades que l’atzar uneix o separa per sempre.
Una sàtira provocadora i erudita sobre la rivalitat entre els deixebles d’un carismàtic professor expert en Hitler, carregada d’humor políticament incorrecte.
La nova novel·la de Satoshi Yagisawa, una història poètica i sanadora sobre el poder de compartir ambientada en la petita i ja mítica llibreria de Jinbocho.
D’un petit racó del Mediterrani al món, i del món a un petit racó del Mediterrani. El nou llibre de Natàlia Romaní és un viatge fascinant a la recerca d’un ideal «T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m’he perdut».
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials; illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.
Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou.
En Digueu-me Ju s'aborda el tema de l'assetjament escolar a través, no de la víctima, com sol ser més habitual, sinó de la perpetradora de la situació.
