El 1951, en ple franquisme, s’inaugurava La Ciudad de los Muchachos, un hogar de aprendizaje al bosc de Collserola per a nens orfes i sense recursos. Però el que es venia com a una institució exemplar, rèplica d’un projecte innovador, va esdevenir un infern per a molts dels que hi van viure. L’Emilio i en Carlos entre ells. Allà van perdre molt més que la innocència, i encara avui en pateixen les conseqüències en secret. Almenys, fins que aquestes comencen a afectar directament sobre aquells que més estimen.
En quina mena de persona es converteix un infant que, quan més necessita afecte i atenció, només rep crits, càstigs i menyspreus?
Aquesta és una història de resiliència; sobre les llums i les ombres pròpies i alienes. Una crítica al sistema educatiu del franquisme, basat en l’adoctrinament i la imposició inqüestionable de l’autoritat. Una novel·la que demostra que la compassió és la forma d’amor més important que hi ha.
«Aqueles que recusam o socialismo de miséria (como Mário Soares o apelidava), o igualitarismo andrajoso e burocrático, são agora de direita. É fácil, portanto, nos tempos que correm, ser de direita. Basta, por exemplo, denunciar a colonização do PS, e sobretudo das suas novas gerações, pela beatice populista da defesa hipócrita dos deserdados reais e imaginários, segregada pelo BE e outras seitas menos bem-sucedidas.
nSeis anos de geringonça e de complacência para com adversários do nosso sistema de valores, cortejando-os, adulando-os, desdramatizando diferenças na esperança do voto indispensável quando chega a anual hora da verdade, ameaçam a alma do PS ou, como Soares lhe chamava, a fronteira da liberdade.»
«McEwan é um fenómeno raro: um artista imensamente talentoso que sabe também como prender o leitor às suas páginas. [...] Apesar do negrume do tema, ou talvez por causa disso mesmo, Amesterdão é um romance extremamente divertido [...]»
«Sí, la nostra millor venjança serà seguir endavant amb la vida.»
L’Aurora treballa al Molí Paperer de Capellades i està convençuda que les dones mereixen el mateix tracte i les mateixes oportunitats que els homes. Quan veu que al molí no podrà tenir les condicions que demana per a elles, marxarà cap a la gran ciutat a buscar-les. Un cop allà, haurà de lluitar per fer-se un lloc al món laboral de la Barcelona d’entreguerres i poder pagar l’escolarització de l’Iris, la seva protegida. Primer a les fàbriques i després als magatzems El Siglo, anirà prosperant amb ajudes imprevistes.
La ciutat és un lloc de noves oportunitats, però també de perills. Quan, en el moment menys esperat, arriba la desgràcia més atroç, l’Aurora i l’Iris han d’aprendre a conviure amb una realitat que no han triat, i les ganes de justícia es barregen amb la necessitat de continuar endavant.
Aquesta és una història colpidora de lluita, de superació i de venjança. Una novel·la apassionant que batega al ritme de la Barcelona de la industrialització i d’uns personatges únics que sacsegen el lector.
