Agnès Busquets debuta brillantment com a novel·lista amb No ho sé, digue-m'ho tu, una impactant i elèctrica narració en què, acompanyant a la Dúnia, recorrem tots els estats d'ànim possibles, des de l'enamorament fins a la ràbia, passant per l'eufòria, la malenconia i fins i tot la depressió.
La Dúnia s’està separant del seu marit, amb qui té dos fills en comú. Aquest fet la porta a reflexionar sobre com la mentida sempre ha tingut un paper molt important en la seva vida: en la seva infància, en la seva família i en totes les seves relacions.
Amb una escriptura magistral, fresca i irònica, No ho sé, digue-m’ho tu és una profunda i alhora divertida oda a la mentida, un dels mecanismes essencials que tenim per poder sobreviure en un món hostil.
«Podria obviar que tot això va passar enmig d’una pandèmia mundial. Podria fingir que no anàvem amb mascareta, que no teníem les mans vermelles i encetades de l’excés de gel hidroalcohòlic, que no hi havia toc de queda i que els restaurants i bars no estaven tancats. Però no ho faré. Perquè vull explicar el que va passar tal i com va passar, sense artificis, sense mentides, sense subterfugis. I sí, va passar en plena pandèmia, i no, la pandèmia no va ser el motiu de la nostra separació».
