Ficción moderna y contemporánea: general y literaria

Dues dones que elucubren sobre l?art d?assassinar marits, un pres fugitiu, dos nanos perduts en una zona pantanosa, una vella incompresa, una dona negra del sud que viatja a Nova York per fer-hi de cuinera... Són alguns dels personatges dels primers contes de Truman Capote, rescatats recent- ment i reunits en aquest volum. Són les primeres temptatives de qui es va convertir, al cap de poc, en un dels grans narradors del segle XX. Textos d?adolescència i de la primera joventut, des dels relats que van veure la llum a la revista de l?institut on estudiava fins als ambientats ja a Nova York, on es va instal·lar decidit a triomfar com a escriptor. Els originals trobats, amb correccions del mateix autor, mostren la seva obsessió per aconseguir una prosa clara, vigorosa i lleugera alhora. A més, permeten resseguir la construcció d?un univers literari propi ?amb ecos tant del gòtic del sud dels Estats Units com del cosmopolitisme de l?est?, profundament empàtic amb persones en certa manera marginals, en tot cas diferents. I així, en aquestes pàgines hi ha nens i vells solitaris, persones desarrelades i sobretot diversos retrats femenins molt matisats. Per damunt de tot, els primers contes de Capote evidencien de manera rotunda el seu talent.








Emmanuel Carrère ha acostumat els lectors a esperar-ne l’inesperat, i en aquesta obra monumental, gairebé èpica i sens dubte radical, aborda la fe i els orígens del cristianisme, ni més ni menys. A El Regne s’entrecreuen la vivència de l’autor, que abraça la fe en un moment de crisi personal, i les històries de Pau i de Lluc. Pau, que cau del cavall, té una il•luminació mística i passa de lapidar cristians a propagar la nova fe que transmuta els valors. I Lluc, que escriu la vida de Jesús i a partir del qual ens endinsem en els Evangelis. Enmig d’aquestes històries entrellaçades apareixen la sèrie sobre zombis en què Carrère fa de guionista, una cangur exhippie i amiga de Philip K. Dick, els bolxevics comparatsa mb els primers cristians, webs porno, visions erudites sobre les fonts del cristianisme, la desaparició –resurrecció?– del cadàver de Jesús… A Carrère li interessa el missatge transgressor del cristianisme i la desmesura de la fe. I aquest llibre provocador és una indagació rabiosament contemporània que ens parla de la perplexitat, el dogma, el dubte, la redempció i la construcció d’una creença amb tesis rupturistes i rituals estranys.







Torna l'EMILI BAYO més genuí, amb la segona part d'un dels seus







D’on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió? Tal vegada de la intuïció col•lectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d’un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja enmolts procediments dramàtics irrenunciables. Els inicis in media res, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a un grau exquisit de mal•leabilitat. La ficció encara els adopta i els remodela d’una manera particularment insistent, potser perquè en aquests moments s’ha fet més visible que mai una percepció profètica de l’autor d’Al vostre gust: que el món camina cap a una constant autorepresentació. D’aquí l’extrema modernitat del dramaturg. I d’aquí, també, que Jordi Balló i Xavier Pérez s’hi hagin fixat per elaborar el seu darrer llibre. De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L’amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d’altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat. El món, un escenari ofereix una cosmovisió que va més enllà d’un sol autor per expandir-se en altres direccions a través de formes dramàtiques que perduren.¿Per ventura l’antecedent de moltes metaficcions de Hitchcock, Godard, Almodóvar o Aaron Sorkin no es troba en la play scene de Hamlet? Aquest és l’objectiu del llibre: identificar-nos com a actors i espectadors d’un relat sense fi.
