On tot és vidre

Com diu David Castillo al pròleg, "Teresa Colom reté l'aire i diu el vers. Ho fa com els jugadors a punt de fer un llançament de tirs lliures o de xutar un penalti. Una mena de clímax de fràgil tensió, com un vidre prim o les ales d'una papallona. A continuació, s'endinsa en l'estructura del poema mentre el recita de memòria i el modula fins a ficar-nos en la bombolla que ha creat, un exercici alq...