No deixis mai de mirar al cel

«Mira l'Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la plaça d'Adrià i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la sal de la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l'ofici de criminòleg, la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb impudícia. Mira l'Imma Esparza i s'imagina la seva esposa, que té deu anys més que la víctima asseguda en aquest banc, i so...