Lluny del tren

«La vaig mirar fer la maleta, simplement, i després la vaig veure partir. Sense dir res. Lluny del poble, i de la meva vida. Passa que sense la seva empenta, pobra de mi, ja pus mai vaig tenir el coratge de badar per la finestra les nits de lluna plena; només guaitava quan el cel era tan negre com el clot dins el qual els àngels em tenien segrestada».

Amb la Cecília, que es va adonar de la seva co...