Desitjos de paper

Quan un foc t’inflame per dins, i els cavalls córreguen per tot el teu interior, salvatges, sense control, sense remei... sense voler remei... I sentes la pell d’un altre, tan pròxima com la teua pròpia, estant tan lluny... I t’acarona i l’acarones... Això és el desig... els desitjos... Que, a vegades, malauradament, o no (mai se sap amb certesa), no ixen del paper...